LA PLAÇA

Toscos seients de granit
on reposa el cos cansat
del caminant que, de pas,
coneix la frescor ombria
dels racons que, pel descans,
ofereixes dia a dia.
Conserven les teves pedres
gravats, tal vegada a foc,
fets de guerra i germanor,
de mil anys de convivència;
el record de la gent gran,
ses alegries i misèries.
Històries d'amor i d'odi,
de rancúnies i paus fetes,
dies de treball sota el sol,
festes nocturnes i fresques.
Totes aquestes vivències,
enriquint les pedres velles,
donen sabor i caliu
a aquesta plaça de poble.
Lloc d'esbarjo i de repòs,
de pas i lloc de trobada,
on els avis rememoren
la millor vida passada.
Bressol d'idees comunes,
punt referent de converses
on la gent jove, a les tardes,
s'hi troben, juguen i xerren.
La plaça vella del poble,
jutge de tantes cabòries,
amagues, sota els teus porxos,
milers i milers d'històries.