Excursió des de l'Ermita de la Salut (Collbató) a Sant Jeroni, per Sant Joan

La muntanya de Montserrat esdevé una veritable "pista americana" pels afeccionats al muntanyisme.

Us proposo una excursió fàcil (encara que pot arribar a ser un xic dura si s'imprimeix un bon ritme), que hem fet més d'un cop precisament pels bons resultats com a preparatòria, que ens ha donat a nosaltres.

Comencem a l'Ermita de la Salut (400 m). Al peu de la garita on lliuren els tiquets per visitar les Coves del Salnitre hi ha una àmplia zona d'esbarjo amb barbacoes. Creuem l'explanada cercant unes escales que porten a la carretera de las coves, per on hem arribat a l'ermita.
A la dreta de la carretera, tot just arribem a ella encetem un camí que puja cap a la basant Sud de la muntanya, en direcció Oest.
Un cop hem salvat aquest pocs metres de desnivell trenquem directament a la dreta, cap a la muntanya, cercant la senyera pintada al camí que ens ve de les rodalies del Bruc, i que ens mira des de la seva alçada.
Comencem a pujar directament de la base de la pedra cap a la senyera. En 20 minuts ens hem posat al peu de la paret pintada, on arribem mullats per la suor sigui quina sigui l'estació.
Seguirem el camí cap a la nostra dreta fins que trobarem una cruïlla que ens donarà l'opció de seguir o bé a la dreta (cap a Sant Miquel, 800 m), o a l'esquerra (cap a Sant Joan, 1020 m). Agafem aquesta segona opció seguint un sender que se'ns anirà fent cada cop més tancat y tapat, obrint-se de tant en tant per deixar-nos veure com salvem desnivells molt ràpidament. Haurem salvat més de 600 m en arribar a l'ermita de Sant Joan, al peu de les restes d'un antic restaurant vingut a menys. I haurem invertit en total d'una hora i quart a una hora i mitja des de Collbató.
Desprès d'esmorzar (per exemple), continuem en direcció Est, fins arribar a la petita estació del funicular que puja del Monestir. Aquí tirarem cap a l'esquerra, cercant el camí de Sant Jeroni (compte que, a poc de començar, el camí dona dues opcions: capa l'esquerra o cap a avall. Anem cap a l'esquerra.)
Ara el camí és amable i fàcil de fer, fer-nos passar per diverses parets amb vies obertes d'escalada (a la dreta veurem l'ermita de Sant Jaume), fins que arribarem a unes rampes de ciment, just després que se'ns afegeixi per la dreta un camí que puja directament des del Monestir.
A aquesta alçada haurem deixat enrera les columnes de l'Elefant (1.144 m) i Cavall Bernat (1.099 m), cotes molt visitades per escaladors que s'hi poden veure encordats per aquestes parets molt sovint.
Continuem fins trobar-nos amb l'ermita de Sant Jeroni. Seguirem a l'esquerra, pujant fins que creuarem la plataforma dels helicòpters de salvament al ben mig del camí i només ens mancaran uns trams d'escales un xic "punyeteros", però que ens deixaran al punt més alt de la Muntanya Sagrada de Montserrat, en uns minuts. Hauríem hagut d'invertir (sense comptar l'esmorzar, unes tres hores per arribar-hi).
Baixar pel mateix camí ho farem amb només dues, però segurament amb una xic més de calor que a la pujada.)

 

L'excursió en fotografies

1   2   3   4   5

6   7   8   9

10

11   12   13   14   15   16   17   18

19   20   21   22

 

  1. L'explanada de l'ermita de la Salut

  2. Miguel pujant cap a la senyera

  3. Un altre punt de la pujada

  4. La pujada des de la senyera

  5. El camí amb la senyera al fons

  6. Les restes de l'antic restaurant, al costat de Sant Joan

  7. Miguel, Fred i Angel esmorzant a Sant Joan

  8. Aspecte interior de Sant Joan des de la porta

  9. ...i des del forat del darrera

  10. Això és el que veureu des de Sant Joan

  11. amí de l'aeri des de Sant Joan

  12. Camí de Sant Jeroni

  13. Camí de Sant Jeroni

  14. El Monestir a mig camí de Sant Jeroni

  15. Un altre punt del camí

  16. Fred a l'ermita de Sant Jeroni

  17. Miguel a l'ermita de Sant Jeroni

  18. Les escales finals de Sant Jeroni

  19. Fred a Sant Jeroni

  20. Rosa del posició i dels vents de Sant Jeroni

  21. El repetidor de Telefónica a Sant Jeroni

  22. Miguel estirant