ADÉU, AMIC!

Company, amic,
que en un instant de la vida
deixares volar l'ànima al cel;
amic, company.
Per què t'has anat
sol, fred i silenciós?
Per què ens deixes
pobre dissortat?
Com s'apagà ta llum
jove, alegre, vivaç?
Qui t'hi bufà la flama,
extingint tot el que eres?
Què soles resten nostres ànimes!
Què soles resten nostres vides!
Vola, vola amunt,
no t'aturis mai
fins que arribis al cel.
Eix és el teu lloc, la teva llar;
aquí t'hi plorem, amic,
aquí t'hi resem, company.
Vola, vola i viu ta mort
feliç en ton cel.