AHHHHHH.......!!!!!

Pessigolles als budells i tremolors als genolls,
milers d'estels dins el cap i tots a l'hora ballant
sense batuta ni orquestra.

Un palpitar per les cames i carreres dins les venes
i la sang tota embogida donant salts
amunt i avall, com un corrent electrònic
de ions que pugen i baixen,
que copegen el cervell i ennuvolen el sentit.

I tot es torna desig de prémer-te fort i suau.
És la passió, la cremor, el sentiment primigeni,
tant net, tant pur i salvatge
que vol tenir-te d'hostatge
i posseir-te per sempre.

Fregant el límit, perdent el control del temps
i posant a cent el cor, s'hi perd
el desig del cos només quan s'està dins teu.

Llavors esclata el cervell
i els estels s'hi tornen un,
cegant el sentit de tot i oblidant-lo tot amunt,
amunt, amunt, amunt i bum...!,
l'explosió final, l'escalfor, el deliri,
els llavis molls, els ulls brillants i el cos laxo,
a la fi, el clímax...