AIGUA, PLUJA

Pluja, que en el teu cant
amagues mil somnis,
que en el teu plor,
amb mil quimeres,
mulles mes llavis.
Tens gust a vida
i dins mes ulls, estranyats,
com si la tristor
m'hagués inundat la raó,
t'hi deixes, serena, envaint-me.
Tu calmes aquesta set,
set de viure,
m'hi saps a això,
m'hi saps a vida.
Què ets tu, aigua?
Qui ets tu, pluja?
D'on surts i on vas?
No parles, sembles muda,
però tu cantes i corres,
tu rius i refiles,
tu voles, tu ets vida,
aigua, pluja, amiga!