ALTRA VIDA PRESSA

Em crema el cor
i em plora l'ànima
en sentir d'un altre cop,
d'una altre mort...
Altra vida robada
per la vilesa dels homes,
al carrer i pel darrera...
Mai no sabrem on pot arribar
la tal vilesa!
El cor m'ofega la gola
pujant en un nus,
que sembla voler
acabar, ofegant-me, tot això.
Com pot l'home prendre
la vida d'un altre...?
Com pot l'ànima viure després?
Com serà de dur el seu cor...,
com pedra negra de l'infern...!
¿Com sobreviu a aquesta infàmia,
a aquesta deshonra abjecta
l'esperit d'un ésser humà...?