AQUI

"¡Aquí he conegut la nit,
aquí he rebut la pluja;
com un lliurament,
a vegades tocant el silenci.
Aquí he après l'oblit".

Així diu la cançó
i així ha estat.

Com els ocells perduts,
cercant no saben què,
arriben a un camp nou,
desconegut i fosc.

Així he conegut la nit,
la foscor de l'existència,
cercant no sabia què.

Així he trobat la pluja.
He mullat la meva ànima
amb un plugim d'emocions,
de sentiments desconeguts,
o potser oblidats.

M'he lliurat i donat,
i a vegades,
he tocat el silenci
i la foscor.

Però el més trist, el pitjor,
és que també he après,
i per mal meu,
s'ha de dir,
amb matrícula d'honor,
com dic,
he après també,
l'oblit.