AVARÍCIA

S'enfonsen els sentiments
Prement-los, dins un pou fosc,
L'un sobre l'altre,
Com lloses de pedra.
Com qui es treu de sobre
testimonis no desitjats
s'apaguen, conscientment,
les llums vives de l'ànima.
L'avarícia fa tot això, i més.
És dels pitjors pecats,
doncs anul·la voluntats
i només cerca, a la fi,
la possessió,
la possessió del tot.
Però, al final,
desprès de tenir-lo tot
aquesta possessió és inútil
i per això
incomprensible.
Posseir sense més,
només per tenir,
és inútil.
L'avarícia fa tot això
i més.