BABEL

Perd l'home
d'aquest temps,
la il·lusió del nen petit,
aquell sentit innat,
el plaer d'escoltar.

El futur dels nostres pares,
que fora el nostre present,
ara ja és el passat
dels nostres nens.

I hem perdut,
sense adonar-nos,
en a penes uns quants anys
el fil d'unió.

L'esperit, imaginari,
l'ànima creativa,
que fa possible barrejar
en un mateix moment
tot això:
futur, pressent, passat...,
...i entendres.

Hem destruït
(sense voler?)
la torre de Babel,
per segon cop.