BLANCA LA MENT

 

Aturat, blanca la ment
i volant tots els ocells, somnio sense destí,
només a l'espera d'algun llum nou que,
com papallona de colors,
faci crispetes al meu cap.

Girant dins el meu cervell,
sense un sentit determinat,
el pensament s'omple i es buida sol,
per no parar quiet,
per no restar sec enmig del mar.

Un dia rera l'altre,
com si hagués perdut el do d'emocionar-me,
de sentir-me, d'enervar-me,
de rebel·lar-me,
faig girar i girar el pensament
sol i sense fi, encara que només
per a no pensar...