DE MATINADA

Et vaig conèixer un dijous,
era la festa del poble
i anava cremat.
Tu bellugaves
damunt l'escenari
del grup que tocava.
I jo mirava,
i tu ballaves.
Era salsa o samba,
no ho recordo;
però jo
anava cremat.
No podia deixar
de mirar com ballaves
perquè..., saps?,
estava sol
i no podia ballar,
perquè anava cremat.
Aquella nit
vaig restar sol,
a la plaça,
mirant com regiraves.
I ja, de matinada,
estirat al meu llit,
encara hi eres
en els meus somnis,
et movies,
convulsa
i sola,
a l'escenari,
però jo,
ja no anava cremat.