DOLOR

Veig els teus ulls,
preocupats i tristos.

Vull endevinar
què els fa patir
i un "no res"
intenta, en va,
amagar l'angúnia
que tenalla, cruel,
les teves llàgrimes.

Altre cop el dolor,
aquell mal maleït,
mai esperat
i sempre tant temut.

I altre cop
l'esperança
de que els dies,
treguin l'agonia
de nou,
"una altra falsa alarma".

I la por,
a tant sol demanar
si ha marxat,
o encara hi es,
mulla també,
com volent treure'm
del cap tota la llum,
els meus ulls.

I una tristor immensa
inunda els forats
que l'ànima guarda,
nets, per les alegries.

I sortosament
altre vegada,
el dolor ha marxat,
fent retornar la llum
als teus ulls
i als meus ulls,
preocupats i tristos,
altre cop.