IMAGINACIÓ

 

Gris de plàstic i alumini, vidres transparents,
on taques de pols i pluja tramen arbres de cent verds,
en tela viva, com quadre que balla al vent.

Aquí passo les hores, més buides que plenes
i grises també, com el plàstic i alumini
de la gàbia virtual, on resto presoner.

Poso l'ànima en els ulls que s'escapen pels cristalls
transparents i tacats i traspassen la trama verda,
cercant els nevats cims de l'horitzó.

Mai ha estat tan càlida la neu, ni tan amiga la vall,
ni tan amable el vent de la muntanya,
ni desitjable la fredor del cim..., la ment...!

Imaginació, la clau que m'obrirà el camí,
la fugida d'aquesta presó trista i grisa, de plàstic
i alumini i vidre transparent, tacat de pols i pluja...,
la imaginació sí, potser ella em salvarà.