INSOMNI

La nit és llarga,
es fa eterna
i la ment
volent reposar,
no para,
capgirant mil coses.
Sembla com si tot,
allò important
i allò banal,
de sobte,
volgués omplir-me el cap,
fora de temps,
fora de lloc
i deixar-me,
quan cerco el repòs,
fora de joc.
És l'insomni altre cop,
com un càstig,
com una pena
que imposa la vida,
cada dia que perds,
per error,
el teu camí...
...i el sol
ja ha arribat...,
de nou,
altre cop.