LA GOLA

"Vinguin pernils i pollastres,
pa de sucre i botifarres,
pastissos de nata i mel
i rostits de totes menes.

Que no manquin els licors,
i el bon vi de taula plena,
dolços, cafès, cigalons
i mengem, que val la pena."

Tal és la llei del golafre,
menjar, menjar i menjar;
del ganut, voraç, menjaire,
la gola és el seu pecat.

Potser és el més simpàtic,
si és que pot ser-ho un pecat,
però pels glotons insaciables,
sol ser la ruïna moral.

S'ha de veure com pecat,
un costum del nostre temps:
menjar, cruspir i endrapar,
mentre el sentit comú es perd.

És l'home ser imperfecte,
això ja tothom ho sap,
i en qüestió de ses defectes,
la gola, el més abundant.

No perdis de vista, doncs:
menjant sense enteniment
pots acabar ufanós,
però a l'infern, sense remei.