LA RODA

Som, tots,
envoltant la taula
de la nit de dissabte,
petant-la sense més.

Xerrant de mil històries,
la que més amb cap,
la que menys sense peus,
però tots i junts.

I sona "son cubano",
i els caps s'alcen,
cercant-se els ulls...,
tots s'aixequen de cop
i surten a la pista,
inquiets i somrients,
mirant els peus del cantor,
que amb un "paso de son",
enceta la peça, seguit de prop
per tots, a la roda.

"- Va forta", avisa el cantor
i tots somriuen de plaer
i l'escalfor del ritme "caribeny"
treu la calor de la nit
pels braços i pel front.

La peça puja de ritme
i les ments dels balladors
bullen excitades
i els cossos emulen,
el sentir dels germans
d'arreu del mar.

Recorda la suor sobre la pell
l'escalfor de platja i rom,
i tots somnien que són a Cuba,
passejant pel Malecón
de la "vieja Habana"
respirant aires de "son"
en qualsevol cantonada..