"MADA"

El cos petit i prim,
però l'ànima gran, enorme.
Pou de sapiència,
en sa senzillesa.
Un cor bo,
res més a dir.
Un donar-ho tot,
sense demanar res a ningú.
Un desig de tenir-nos
junts a tots
a casa seva,
a casa nostra.
És la mare de la mare,
és l'avia,
però és la mare de tots.
És mare
i és de tots.
No s'entén
que un cos tant petit,
pugui amagar
un cor tant gran.
Com les formigues
treballa tot l'any,
només esperant
l'estiu.
Uns pocs dies,
per viure,
per tenir als seus,
a casa seva.
I la resta del any
espera...
... i treballa.
I ho dona tot
en uns dies.
Així és feliç,
l'avia,
la mare de tots.