MALTRACTES

La taca fosca sota l'ull,
engroguint la pell,
testimoni de la por,
recorda els plors i els crits.

L'esperit enyora els bons temps,
els anys d'il·lusió i amor;
recorda aquell temps primer
on res no preveia això.

Però el temps i la vida,
el desamor i qui sap què més,
ho van canviar tot,
enverinant la convivència.

I arribaren els cops...,
un dia, se l'hi va anar la mà,
l'altre el peu...
Però el pitjor eren les paraules.

El lloc de l'amor envaït,
ple d'odi de gom a gom,
fins a esclatar, de cop,
sense cap avis, sense cap raó.

I els cops i els plors,
i els crits de dolor.
I el dolor del cor el pitjor;
i l'odi dels mots, el més gran.

I l'ànima, esvaït el seny
cerca, com boja una sortida,
aboca els recursos a la recerca,
desesperada, d'una fugida.

Els cops emboiren la ment
i la barreja d'amor i por,
d'odi i desil·lusió a l'hora,
ennuvola el sentit comú.

I la sortida cap a endavant,
sovint no és la millor;
fugir, per no matar...
...sovint acaba en la mort.