MOLINS-MONTSERRAT

Teranyines als ulls i l'ànim pels núvols.
Ens fonem a la plaça amb altres bojos,
alguns més i altres menys que nosaltres.
Arriba el senyal i tots belluguen,
en grups, aquí amb somriures,
allà amb son, però tots amb il·lusió,
mirant les llums de la nit.
Mil passos compassen
el despertar dels caminants,
cercant cares conegudes
i trobant altres de noves.
En sortir de la vila les pupil·les
s'obren voraces de reflexes,
àvides de llum en caure a la foscor
i floreixen lluernes de cent motxilles.
Només se sent el repicar de les botes,
curosos els peus sobre el terra nou,
nocturn i desconegut i s'afina l'orella
i la vista, per fugir dels mals passos,
mirant de despertar del tot.
La calor del camí
i l'esforç pels camps i boscos
ens porten a la llum del sol,
alba lenta que sorprèn a tots
amb les cares de les veus, ja amigues.
Milers de passos més tard,
nous amics comparteixen tot
i es creuen vides i successos pas a pas.
La llum dissenya nous paisatges i crus asfalts.
I mirades curioses, d'aliens al camí
dibuixen somriures, en rostres desconeguts.
Es reposen físiques necessitats
que roben el sol i l'aire, a trams estudiats,
en trobades amistoses i d'ànim,
desant a la retina records pel futur,
d'aquesta jornada.
Les hores acumulen cansament,
rera les pujades i el càstig als genolls,
però l'ànim ho pot tot,
desgranant a poc a poc la ruta,
més curta pas a pas,
a cada gota de suor que ennuvola els ulls.
La massa es separa amb el temps
i de vegades el camí és sol amb un mateix
i el seu patir i el seu desig d'acabar.
Els paisatges es succeeixen,
diferents, locals, urbans, rurals...,
omplint de colors i aromes,
de sons i silencis el caminar,
mentre el dolor envaeix els cossos.
I a la fi el tram matador,
aquell que acaba amb les forces de molts
i amb el desig d'acabar de tots.
I la veu de qui t'espera a la meta, l'arribada.
I aquesta esborra el dolor de les cames,
inevitable i guaridor de cent conflictes,
omplint de satisfacció els moments primers,
fins el dolor, diferent, del dia següent.