NEGROR DE CEL

 

Negre de ressaca tardana de dilluns diví,
buidesa d'estómac dels déus.

Negre de turmenta profunda,
d'aigua i glaç lluitant amb la neu.

Por del pagès que fuig per amagar-se,
del ressò de les espases sobre el seu cap.

I a la fi, el vòmit del cel, temut,
taca el terra i corre pels rierols falsos,
no nats, però fets a força de raigs i agulles d'aigua freda.

El ulls dels humans miren amagats la cara del cel,
ara negre o gris, o plata en moviment
amenaçant amb abocar la fúria divina
sobre la misèria dels homes,
sobre els seus pecats.