Tanca els ulls el sol,
mentre estira de la faldilla
a la lluna,
per treure-la badallant,
del seu llit de pols de plata.
Ella no vol despertar
a la foscor de la nit,
no vol passar-la de nou,
comptant els estels...
Ella vol dormir,
vol un eclipsi, si us plau...!
I sembla com si ell
també badallés
i estirés els seus braços,
tant virtuals com llargs,
en un llampec de llum vespertina.
Refulgint per un moment
a la recerca d'un tros de mar
on capbussar-se de ple,
per mirar-se el rostre
abans de rentar-se'l
amb aigua salada
i anar-se'n cap el fons del mar
a donar llum a les sirenes