PAPER

Blanc suport on vesso sentiments i tinta.
Mutació de fusta en actor de la meva història.
Esdevens en confessor de riures
i dipositari de il·lusions.
Tu, que mai no dius res i tot ho acceptes.
Tros de natura, canviant
i mut i xerraire sempre.
Saps tot el que vull dir al demés,
abans que ells.
Et doblegues als meus dits
i t'amagues prop del meu cor,
tant prop de la imatge venerada.
Ets poema i nota urgent,
o nota simple, que no val res i tot ho val.
Ets denúncia del dolor i bassal de pau,
o exaltes al cel els meus malsons
i els més dolços somnis.
Res a la fi i tot a l'hora,
engrunes d'arbre mort,
saliva de formigues i arrels
de un passat que mai no esbrinaré.
T'estimo amb les mans abans de immolar-te,
immaculat com sempre i, com sempre,
tacat i brut pels meus mots
que son sentiment, sota la tinta.
Paper blanc, net i verge, que violo cada dia,
cada nit, abans de somiar,
gràcies per ser així, silenciós i acollidor,
sense importar-te la història
amb la que mors, abans de renéixer diferent.