PESSICS DE VIDA

Tot lo nostre, estimada,
tot lo nostre no són,
més que pessics de la vida
que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,
un a un i sens deixar,
ni tant sols d'aquesta vida
un pessic per escapar.

Perquè amor meu, s'ha de viure
pas a pas i tros a tros
i oblidar-nos de morir
que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies
tant vuits i morts no hem viscut
i quants pessics de la vida,
en cos i ànima, ma vida,
en cos i ànima hem perdut!