POBRE BANDOLER

En l'esclat d'un punyal,
en eixa fulla que crida a la lluna,
porta l'home la seva fe.

Ah, quin perfum a plor humà!

En el punyal i en el seu cavall,
abandona l'home al seu albir,
la seva consciència d'enganyat.

Ah, quina ànsia de riure al sol!

El perfum fred de l'acer
i el rabent galop del seu cavall,
són son alè i sa alegria.

Pobre bandoler, sol i desterrat!

Però plora amb la lluna
perquè està trist i dolgut.
Hagué de deixar sa vida,
i amagar-se als monts, fugit,
amb un punyal i un cavall.

Ah, quin perfum a plor d'humà!
Ah, quina ànsia de riure al sol!
Pobre bandoler, sol i desterrat!