PRESSA

Vola el temps,
sense un sentir.

Passa la vida
desgranant il·lusions,
sentiments i frustracions,
com si s'hagués inscrit,
ofesa potser per qui la viu,
en un sospir de carrera.

Contem les engrunes
de l'existència,
per setmanes angleses;
desitjant que volin
el dilluns
i el dimarts,
perseguits els dos
per un dimecres,
que sembla enfadat
amb el dijous.

Tot plegat
perquè el divendres
fa manetes amb el dissabte.

I quan s'adonen
el diumenge, fa lo propi
amb el dilluns.

I així mes rera mes
i any rera any...
...Però no hi ha
cap vida rera vida...,
compte!