RECERCA

 

Avui, nit fosca, freda i humida
reposo els meus ossos a casa,
davant del teclat, cercant només uns mots
que puguin fer sortir un xic d'ànima fora de mi,
que l'escampin per la taula
i l'amaguin sota els meus papers,
plens de mots que cerquen també el seu sentit.

Vull banyar-la de llar,
vull que s'amari de rutina casolana,
que visqui calor familiar, rutina conjugal
i lluita paternal, però a casa, amb els meus,
els grans i els petits, però els meus,
els estimats i enyorats...

Trec a la humitat de la nit
la tensió del dia, l'estrès d'una jornada més,
viscuda amb seny, però sense llum,
un cop més en les vides d'altra gen,
aliena, encara que quotidiana
i llunyana, encara que veïna d'incertituds
i companya d'inquietuds i de viatge
en aquest pelegrinatge que és
la eterna espera del no res...,
el pas del temps fins a no sé on...