REFUGI

On va la son i el cap s'ajup.
El niu de pau que cerca la foscor del dia.
La llum que amorosa cura la ferida,
no per quotidiana, suportada,
de la rutina.
On els ulls somriuen tranquils i reposant,
amb la llum d'altres ulls amats.
On la set troba la mort final
i s'apaga, ofegada en la humitat.
L'aigua que repara la sequera
de l'ànim cada dia, cada nit...
El cim on el cor batega, sense esforç,
només per ser-hi..., tu.