RELS

 

De tot som hereus, ningú ve d'enlloc.
El passat s'agafa als nostres peus
per no perdre sentit i tocar la Terra.

Tota la nostra sapiència té una rel,
que ve d'una altra i així fins als principis del temps.

Però la ment es perd fent marxa enrera
i en la història acaba boja en la recerca,
perduda en un laberint de rels.

Per això fixem l'herència
en una o dues generacions.

Les primeres paraules són dels pares, com les lletres.
I amb elles escric els meus versos,
amb els colors que la vida m'ha ensenyat.

I ho faig per tots aquells que no són amb mi,
pels estranys que mai no en tocaran la pell,
encara que potser un dia parlem per Internet.
Això també ho he après.