SOL I TRIST

He sentit mal al cor,
primer una puntada
forta i molt, d'ira.
Desprès només fredor,
una fredor humida
i fosca, molt fosca.
Mal d'ànima
i dolor d'esperit,
un cop desmanegada
la il·lusió.
Allò era tot aquell dia
i tu ho sabies.
Allò era la gran raó,
només aquell dia
i em vas deixar sol,
plantat enmig d'aquella il·lusió.
Però hi ha il·lusions
que no puc viure sol,
no tenen sentit.
I aquell dia,
m'hi vaig trobar.
Més sol que mai!
Aquella il·lusió meva
la vas fer morir
abans de veure la llum.
I el pitjor és
que encara avui,
no sé per què.
Només sé
que em vas fer mal.