ULLS TRAÏDORS (Sonet)

 

Ulls traïdors, amagueu-vos sota els arbres,
verds i blaus amb espurnes d'au rapaç,
no hem mireu, doncs sabeu que soc capaç,
de matar i de morir per vosaltres.

Ulls de muller, dures peces de marbre,
ulls volguts, pel boig desig suportats,
armes de dona que amb el cor corcat,
cremeu els amors i vides dels altres.

Deixeu-me lliure, fugir, pel meu bé,
allibereu-me de vosaltres, ulls,
deixeu-me anar, sense mirar-vos més.

Oblideu-vos avui de mi, també,
i feu-me un cop aquest favor que vull,
que és de marxar d'aquí per sempre més.