VENT DE PONENT

 

Vent de Ponent,
que escombres la foscor dels negres núvols
que apaivaguen les lluminàries de l'existència.

Bufa aquí, com fas quan creues les planes d'aquesta terra
i trenca aquesta boira trista i grisa
que amorteix la llum dels meus ulls,
perduts en la blancor humida
que em cala els ossos i l'esperit.

Treu-me d'aquest malson tant llarg
i allunya'l de mi, ofega'l al mar blau,
on s'hi torna negre,
per què no pugui tornar a mi,
ni tant sols agafant-se a les ones
que em venen a veure i a mullar-me els peus.